Doncs si, la meva goteta ja te dotze setmanes. Que bé, que bo, es fantàstic. Es tot un èxit. Però la veritat que aquestes setmanes, que encara no me'n se avenir que siguin tres mesos, han sigut com una espècie de núvol en el temps, doncs estava desitjant que aquesta "part de mi" arribés als tres mesos com per art de màgia i que dir, si tu, que creixes dins meu no ets més que màgia, la de la naturalesa.
Han sigut unes setmanes un tant difícils, doncs he patit dies durs, amb molèsties molt accentuades, rondalles de mal de cap durant tot el dia i un cansament molt agut. Però per sort no eren tots els dies i m'he lliurat de vòmits i nàusees. I per una altre banda, he patit, sense poder fer re, tenia por a perdre't goteta meva, a quedar-me sense tu. Era i segueix sent normal, però he patit molt. Ara ja sé que no marxaràs, al menys els grans perills han marxat al fer 12 setmanes, tot i que ens resten uns altres.
Ets petita, com una gota de pluja, però t'estàs fent lloc dins meu, amb una bona piscina i doncs ja fa uns quants dies que fas que em surti panxa. Comença a ser real la teva existència i això em fa estar molt contenta. La iaia ho va saber el 8 de Febrer, quant restaven 2 dies perquè fessis 12 setmanes i s'ho va prendre amb alegria. I la resta de la família ja han començat a saber de tu.
Foto panxa de quasi 12 setmanes:
He començat a posar-me oli per prevenir les varius i es una excusa perfecte per fer-te massatges, un al matí i un a la nit cada dia. L,oli olora molt bé, així que es un gust fer-ho, perquè es agradable a la olor i perquè tenim dos cites diaries. I saps que? Que l'altre dia et vaig sentir el cor altre cop, però a casa, m'entres olorava l'oli d'àloe vera que em vaig posar a la panxa per poder escoltar-te, va ser molt relaxador i bonic. 
Foto doppler i foto àloe:
Ens veiem la setmana que ve, quant estiguem de 13 setmanes.
Jo soc la teva font de vida i tu ets la vida de la meva font.
