El Bernat
ja ha vist la llum.
Va néixer a les 6.46 del matí. Va pesar 3500 i va fer 50 cm.
El part va anar molt bé. No em va deixar anar a casa i l'equip mèdic que ens tocava ens van ajudar en el que seria la nostre presentació en persona. Ens varem veure l'un al altre com dues gotes d'aigua, doncs es el que som.
2-9-2009
Quina data mes bonica, però no tant com la meva goteta.
40 setmanes
Sortida de comptes
Panxa gran
Estem en la sala d'espera, el 9 de Juny, per fer-nos la ecografia en 3D, i va arribar, ens van cridar per trobar-nos de nou però aquet cop tenia que ser especial i va ser especial. Tenies quasi color. De fet tenies de tot, encara que tu no em veies jo et vaig veure des del nas fins el peu. Vas estar vergonyós, no et deixaves veure molt, mes bé ens vas ensenyar de tot, un peu, present en tot moment, les dues mans i el cordó, i tot a la carona... La doctora va intentar de tot per veure't millor, però tu vas cantar victòria fent una V amb els dits. Vam estar 75 minuts, boca amunt, del dret, d'esquerre, amb moviments de panxa, tot un espectacle però jo no treia ulls de la pantalla, que maco va ser veure el teu nasset rodó, els teus llavis ven formats, una orella, com obries els ulls.
Quin dia, sembla mentida, com si no fos amb mi, però et vaig reconèixer, mare meva, el Bernat està perfecte i diuen que s'assembla a mi, i es que aquesta eco representa la teva primera sessió de fotos. Sembla mentida, a través de la panxa i sembla mentida però et porto dins i es que tinc dos cors. No me'n se avenir del dia que et tingui davant els meus ulls, com serà... Preparat, perquè et menjaré a petons i t'abraçaré molt.
Tinc una cosa nova amb mi, un canvi realment intensiu que sembla no ser re però quant em miro al mirall o al vidres de l'oficina em quedo sorpresa perquè mai es igual o a l'hora de posar-me roba no pot ser qualsevol peça de l'armari.
Em penso que es tant el que representa que no acabo de ser conscient de tota la realitat, no abasteixo tot el que es. Segurament es d'hora i que fins l'agost no començaré a ser-ne plenament.
Tinc una cosa nova amb mi, un canvi realment intensiu que sembla no ser re però quant em miro al mirall o al vidres de l'oficina em quedo sorpresa perquè mai es igual. El meu entorn no es proper emocionalment i sembla que tot fos igual, però no, ja res es igual.
Em penso que es tant el que representa que no acabo de ser conscient de tota la realitat, no abasteixo tot el que es. Segurament es d'hora i que fins l'agost no començaré a ser-ne plenament.
Fa unes setmanes vaig anar a un botiga de puericultura per mirar llençols de bressol convertible del Winnie the Pooh, docs l'habitació estarà decorada amb motius d'aquet personatge i vaig veure de tot menys això. Vaig estar mirant mini bressols, doncs encara no havia vist cap que m'agrades i per fi vaig veure un del meu gust. Ara es pot dir que ja ho tinc gairebé tot, el bressol convertible a tres colors, el cotxet, el mini bressol, de fet ho tinc encarregat i tinc ja la decoració, només em falta comprar la pintura.
I el que vaig comprar en aquesta botiga perquè em va fer molta gracia va ser un pijama de carrer, mes maco... i així mateix es converteix en la primera peça de roba per en Bernat sense comptar el body que li van regalar al avi per el seu aniversari doncs es la primera que entra a casa, la de la meva futura família.
Bé, si si, molt bé.
Ja estem de 17 setmanes!!! quasi 18. Mare meva, es meravellós.
Tinc un sentiment, una sensació que poder es normal, doncs jo sento que això es molt important per mi i la gent en general no ho sent. A casa, tot i saber que es una alegria per els meus, em sento com apagadeta. I penso, així en un vol, que jo sempre ho estaria celebrant, que estic hipersensible i necessito carinyets cosa que malauradament no tinc.
Deixant això de banda, en aquetes setmanes he tingut dos ecos, una en la 13 i una ara en la 17. Personalment no vaig veure re, així que només em podia guiar de les indicacions del ginecòleg.
Eco 13 setmanes
En la de 13 setmanes es va veure com el cor bategava i el plec nucal semblava que estava bé, al menys el ginecòleg no va comentar re. En va assenyalar con estaven les mans, els peus, però jo no distingia res més que el cap. El fetus feia 8 cm.
Eco 17 setmanes
En la de 17 setmanes el fetus estava més gran, el cor bategava i no es va deixar veure… es veu que tenia els peuets en el lloc clau per determinar si porto nena o nen. No van fer mides més que la del cap.
En aquesta visita portava els resultats del triple screening, cosa important i volia escoltar de la veu del ginecòleg el diagnòstic. Baix risc. Estic contenta perquè es un molt bon resultat.
Ara toca esperar a fer-me la ecografia morfològica, la de les 20 setmanes, per descartar coses rares i ja abaixar l'intriga del sexe de la meva goteta, doncs ja començo a tenir ganes de saber-ho tot i que estic més perquè estigui tot bé. El dia 6 d'abril sortiré de dubtes.
Fins ara la panxa anava fent de les seves i poc a poc a anat augmentant les dimensions i res més, però ahir, 4 de març, a la tarda, havent dinat, vaig sentir com una estirada, una mena de tibantor i com si la pell tingués necessitat d'obrir-se. Em vaig quedar un xic sorpresa. Anava conduint i un cop a la feina vaig pensar, ah, serà el primer copet de peu de la meva goteta?
Al cap d'una estona, més d'una hora, em va tornar a passar exactament el mateix i llavors vaig saber mes del cert que si, eren els dos primers copets de peu d'aquesta goteta meva en només 15 setmanes, ha sigut increible.
Ara hi penso i estaria bé tornar a sentir-ho... segur que d'aquí a poc tornarà a passar, m'entres tant recordaré i segur que no oblidaré aquesta primera sensació.
La setmana que ve, si el ginecòleg vol, ens veurem, amb moviment? O estaràs en repòs? i poder fins i tot, si et deixes, sabré si ets nena o nen.
Doncs si, la meva goteta ja te dotze setmanes. Que bé, que bo, es fantàstic. Es tot un èxit. Però la veritat que aquestes setmanes, que encara no me'n se avenir que siguin tres mesos, han sigut com una espècie de núvol en el temps, doncs estava desitjant que aquesta "part de mi" arribés als tres mesos com per art de màgia i que dir, si tu, que creixes dins meu no ets més que màgia, la de la naturalesa.
Han sigut unes setmanes un tant difícils, doncs he patit dies durs, amb molèsties molt accentuades, rondalles de mal de cap durant tot el dia i un cansament molt agut. Però per sort no eren tots els dies i m'he lliurat de vòmits i nàusees. I per una altre banda, he patit, sense poder fer re, tenia por a perdre't goteta meva, a quedar-me sense tu. Era i segueix sent normal, però he patit molt. Ara ja sé que no marxaràs, al menys els grans perills han marxat al fer 12 setmanes, tot i que ens resten uns altres.
Ets petita, com una gota de pluja, però t'estàs fent lloc dins meu, amb una bona piscina i doncs ja fa uns quants dies que fas que em surti panxa. Comença a ser real la teva existència i això em fa estar molt contenta. La iaia ho va saber el 8 de Febrer, quant restaven 2 dies perquè fessis 12 setmanes i s'ho va prendre amb alegria. I la resta de la família ja han començat a saber de tu.
Foto panxa de quasi 12 setmanes:
He començat a posar-me oli per prevenir les varius i es una excusa perfecte per fer-te massatges, un al matí i un a la nit cada dia. L,oli olora molt bé, així que es un gust fer-ho, perquè es agradable a la olor i perquè tenim dos cites diaries. I saps que? Que l'altre dia et vaig sentir el cor altre cop, però a casa, m'entres olorava l'oli d'àloe vera que em vaig posar a la panxa per poder escoltar-te, va ser molt relaxador i bonic. 
Foto doppler i foto àloe:
Ens veiem la setmana que ve, quant estiguem de 13 setmanes.
Jo soc la teva font de vida i tu ets la vida de la meva font.
