Fins ara la panxa anava fent de les seves i poc a poc a anat augmentant les dimensions i res més, però ahir, 4 de març, a la tarda, havent dinat, vaig sentir com una estirada, una mena de tibantor i com si la pell tingués necessitat d'obrir-se. Em vaig quedar un xic sorpresa. Anava conduint i un cop a la feina vaig pensar, ah, serà el primer copet de peu de la meva goteta?
Al cap d'una estona, més d'una hora, em va tornar a passar exactament el mateix i llavors vaig saber mes del cert que si, eren els dos primers copets de peu d'aquesta goteta meva en només 15 setmanes, ha sigut increible.
Ara hi penso i estaria bé tornar a sentir-ho... segur que d'aquí a poc tornarà a passar, m'entres tant recordaré i segur que no oblidaré aquesta primera sensació.
La setmana que ve, si el ginecòleg vol, ens veurem, amb moviment? O estaràs en repòs? i poder fins i tot, si et deixes, sabré si ets nena o nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada