Estem en la sala d'espera, el 9 de Juny, per fer-nos la ecografia en 3D, i va arribar, ens van cridar per trobar-nos de nou però aquet cop tenia que ser especial i va ser especial. Tenies quasi color. De fet tenies de tot, encara que tu no em veies jo et vaig veure des del nas fins el peu. Vas estar vergonyós, no et deixaves veure molt, mes bé ens vas ensenyar de tot, un peu, present en tot moment, les dues mans i el cordó, i tot a la carona... La doctora va intentar de tot per veure't millor, però tu vas cantar victòria fent una V amb els dits. Vam estar 75 minuts, boca amunt, del dret, d'esquerre, amb moviments de panxa, tot un espectacle però jo no treia ulls de la pantalla, que maco va ser veure el teu nasset rodó, els teus llavis ven formats, una orella, com obries els ulls.
Quin dia, sembla mentida, com si no fos amb mi, però et vaig reconèixer, mare meva, el Bernat està perfecte i diuen que s'assembla a mi, i es que aquesta eco representa la teva primera sessió de fotos. Sembla mentida, a través de la panxa i sembla mentida però et porto dins i es que tinc dos cors. No me'n se avenir del dia que et tingui davant els meus ulls, com serà... Preparat, perquè et menjaré a petons i t'abraçaré molt.
