Bernat, el meu naixement.
Així va ser la meva sortida al espai exterior.
2 de setembre de 2009
Jo no volia sortir de la panxa, però aquesta seria la meva primera escomesa des de que em va concebre la mama i no em podia negar, això si, em vaig fer esperar una setmana.
Després de molts esforços, vaig veure molta llum i vaig començar a tenir fred, però tot seguit vaig sentir una escalfor, l'escalfor de la mama!!, que estava tota sorpresa i emocionada, que bé em sentia! tot i que plorava. Hi havia una altre persona, crec que era la iaia, igualment sorpresa. De cop, vaig deixar de sentir l'escalfor de la mama, crec que m'estaven rentant i m'entres plorava i plorava, vaig sentir com la mama agafava la ma de la iaia, segurament perquè volia saber que tot era real i sentir a la que es la seva mama del a prop, que tendre aquet moment.
Oh, torno a sentir l'escalfor de la mama i sento com em toca la cama, si, si, mama, soc jo, el Bernat, es aquet el nom que vas triar per a mi no? I la iaia, està aspectant i emocionada. Altre cop deixo de sentir l'escalfor de la mama, però sento un altre, iaia? Mm, oh, ara un altre, ohh, qui es? La tieta?? I qui mes hi ha? El tiet? Porta una cosa a la ma, es per fer fotos? Oh, i aquet qui es? Crec que m'assemblo a ell. Es l'avi!! Si de gran segueixo assemblant-me serà genial.
Quanta gent, esteu tots aquí per mi? Oi, quin honor, em sento important i molt afortunat de tenir-vos i la mama segur que es sent molt bé sabent de la vostra presencia en un dia com aquet.
Passats un dies...
Ui, quina feina se m'ha girat, que difícil això de menjar, però no tinc mes remei, la mama no em deixa estar i la iaia ens ajuda molt, es tot un suport. Els tiets venen cada dia a veurem i l'avi també. Ha vingut una dona que si no m'equivoco es la iaia gran, o la visa com dieu tots vosaltres. No va faltar ningú, veu estar tots. Segueixo sentir-me molt important.
Ei, ja som a casa!
Que bé, ja hem deixat l'hospital i em arribat a casa en el cotxe de la tieta, entre ella i el tiet han ajudat a la mama a marxar de l'habitació. Hi ha un animal? Sembla una gosseta i està molt agitada per la meva arribada tot i que la iaia li ha donat a olorar la meva robeta i un penyal. S'ha fet dinar familiar amb pollastres a l'ast, però lo millor a sigut el brindis per desitjar-me un bon futur. La mama ha plorat una mica, imagino que de felicitat.
A!, he vist la meva habitació i es molt maca. La mama diu que la va muntar amb l'ajuda del tiet i el Ferran a l'hora de pintar i posar les cortines. El llum també l'hi van posar. Segur veu tenir bona feinada. El cuco també m'agrada molt, sobre tot per dormir. I se que tot ho va estriar la mama però han sigut regals vostres, oi?, que bé, com sou eh... em sento entre cotons.
Per cert, em sento observat per un ull, em feu fotos i em graveu oi? Amb la càmera de vídeo que ens vas regalar tiet. Si es que no us heu oblidat de re, tinc de tot el que es pugui demanar...
Passades unes setmanes...
El avis venen cada dia a veurem, o es per treure a la gosseta? Els tiets també venen a veurem sovint. A la iaia gran la veig fora de cosa, la mama em porta en cotxe. Perdoneu si quant veniu a casa jo estic dormint, però ara no se mes que dormir i menjar, però se que de vegades us faig riure.
Dit tot això, només puc ser feliç amb tanta gent que n'està de mi. Quina sort que tinc, quina sort tenim de tenir-vos. La mama està molt satisfeta de vosaltres i molt agraïda.
(Vivències i pensaments de la mama)
Fotos: 13/9/09 i 6 /11/09
2 de desembre de 2009
