dilluns, 30 d’agost del 2010

El meu fill es ros

Si, si, es ros.
Es cert que a la família sempre ha hagut rosos. El meu avi patern era ros de jove, tinc cosins de pare rosos, uns poquets, part dels fills dels meus cosins també son rosos. I es veu que el meu pare era un xic ros.
Jo de petita era de pel clar, sense arribar a ser rosa, així que ell podia ser ros, però es que es el mes ros de tots i a mes, el te llis, així que ni ombres ni re.
Es clar, per el carrer ens diuen "però que ros es aquet nen", "però quin cabell tant ros", "mare meva, quin nen mes ros".
La veritat es que no passa desapercebut i algunes persones, sobre tot dones, fan de dir, "mira mi rubio" o "quin ros amb ulls blaus, quin perill per les nenes".
Per una banda, es genial, doncs el meu fill es ven guapo, tant rosset, ulls blaus, pell blanca, tot herència genètica segurament per la meva part, doncs jo mateixa soc blanqueta de pell i els ulls blaus els han heretat molts fills i nets del meu avi patern, tot i que jo els tinc verds, com la meva iaia, però poso en dubte que el seu cabell ros provingui de mi, all menys la intensitat del ros, segurament prové de la part genètica que no coneixem...
Tinc un fill ros, qui m'ho anava a dir... semblança nòrdica amb línees molt europees, millor cocktail impossible.
Ara que gairebé te un any, puc dir que el meu fill es ros i començar a creure-m'ho, i si li canvia, ja veurem com serà, segurament castany clar.

dilluns, 2 d’agost del 2010