Bé, si si, molt bé.
Ja estem de 17 setmanes!!! quasi 18. Mare meva, es meravellós.
Tinc un sentiment, una sensació que poder es normal, doncs jo sento que això es molt important per mi i la gent en general no ho sent. A casa, tot i saber que es una alegria per els meus, em sento com apagadeta. I penso, així en un vol, que jo sempre ho estaria celebrant, que estic hipersensible i necessito carinyets cosa que malauradament no tinc.
Deixant això de banda, en aquetes setmanes he tingut dos ecos, una en la 13 i una ara en la 17. Personalment no vaig veure re, així que només em podia guiar de les indicacions del ginecòleg.
Eco 13 setmanes
En la de 13 setmanes es va veure com el cor bategava i el plec nucal semblava que estava bé, al menys el ginecòleg no va comentar re. En va assenyalar con estaven les mans, els peus, però jo no distingia res més que el cap. El fetus feia 8 cm.
Eco 17 setmanes
En la de 17 setmanes el fetus estava més gran, el cor bategava i no es va deixar veure… es veu que tenia els peuets en el lloc clau per determinar si porto nena o nen. No van fer mides més que la del cap.
En aquesta visita portava els resultats del triple screening, cosa important i volia escoltar de la veu del ginecòleg el diagnòstic. Baix risc. Estic contenta perquè es un molt bon resultat.
Ara toca esperar a fer-me la ecografia morfològica, la de les 20 setmanes, per descartar coses rares i ja abaixar l'intriga del sexe de la meva goteta, doncs ja començo a tenir ganes de saber-ho tot i que estic més perquè estigui tot bé. El dia 6 d'abril sortiré de dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada