Tinc una cosa nova amb mi, un canvi realment intensiu que sembla no ser re però quant em miro al mirall o al vidres de l'oficina em quedo sorpresa perquè mai es igual. El meu entorn no es proper emocionalment i sembla que tot fos igual, però no, ja res es igual.
Em penso que es tant el que representa que no acabo de ser conscient de tota la realitat, no abasteixo tot el que es. Segurament es d'hora i que fins l'agost no començaré a ser-ne plenament.
El sol es petit
El mar no es suficientment gran
Els estels brillen amb intensitat
Fins i tot quant no es veuen
El vent ens acaricia mes suaument
La pluja no ens mulla
El terra està mes lluny
Perquè el sol mai serà com tu de gran
Perquè el mar resulta petit al teu costat
Perquè els estels ens donen mes claror en la foscor
Perquè el vent ens protegeix
Perquè la pluja ens estima
Perquè ens costa més ajupir-nos
I es que serè mare
I tu seràs el meu fill
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada