El Bernat i els trens.

Doncs si, parlarem dels trens i el Bernat.

Un cop superada o mig superada la gran estima que te el Bernat a la rentadora i assecadora, ara se li suma una altre, la gran estima que li te als trens.

No es qualsevol cosa no.

Ja porta amb el tren temps, la meitat de la seva vida, que ens te a tots “entrenats”. Anem a veure trens sempre que podem, passen molt a prop de casa i la iaia també el porta a veure trens a l’estació.

Juliol 2011:

Setembre 2011

 

Mirant com passa el tren.

Octubre 2011:

Regal de Reis 2012:

 

Va ser el primer que va obrir, tot espontani, ell solet va agafar el regal i apa tu, si es un tren… i els altres regals van ser totalment ignorats, vam ser els adults els que vam anar apropant-li els regals i obrint.

Gener 2012:

Jugant sobre la taula amb el tren i mirant vídeos el Camell, mascota del poble, un altre dels seus amors.

Jugant al menjador.

I aquí, l’escenari trenistic total: Mirant vídeos de trens i jugant amb el seu tren. Ho fa molt sovint… això i tot el que es veu a les fotos (tret de regalar més trens).

Dit tot això, quant la seva mare, jo, veu passar un tren i no està amb ell, de cop i volta m'entra una sensació de proximitat a ell increïblement especial i plena.