Una nit sense tu

Avui em sortit sense tu a passejar amb la Nala… hem arribat fins a la via del tren… tot d’una he mirat al cel… he vist la lluna, aquesta lluna

i he pesat:

Demà li diràs al Bernat que quina lluna hi havia ahir, tant prima, la vas veure?

I tot seguit he escoltat el tren que venia, el tren, el que tant t’agrada…

i he pesat, es que Bernat, et tinc a tot arreu, tot el que miro, el que sento, el que passa, ja es mes teu que de ningú…

Estic escrivint això des de l’ordinador que ja es mes teu que meu, doncs sempre vols veure a la Dora o altres vídeos del teu interès..

I només has marxat de colònies per un dia i mig..